Cites documentals i fonts: av. d' Arraona
"Castell de Rahona.- També s'aixecava un castell senyorial en la prominència que es troba entre el torrent anomenat Riutort i el riu Ripoll, a l'esquerra del camí que condueix a l'ermita de la Salut. Se l'anomenava Rahona, i tenia jurisdicció sobre Sabadell i altres pobles veïns."
"A temps reculats de l'Edat Antiga pertany el nom d'Arraona, si és ibèric com totes les probabilitats acrediten. Per Arraona s'entenia el terme que havia d'ésser Sabadell o determinada part seva: això és cosa incerta. " [...] (p. 36) "En més, el nom ibèric d'Arraona va prendre una certa notabilitat oficial, puix que va ésser el d'una de les estacions de la via que duia de Roma a Càdiz, tal com ho proven els vasos Apolinars que s'atribueixen al segle I o II de la nostra Era. Les restes de la Salut ensenyen, també, que l'activitat de la població del nostre terme va sobreviure a l'Imperi Romà i encara continuava al temps dels gods. Per això, la invasió serraïna del segle VIII no va desarrelar el nom d'Arraona, que ja trobem esmentat en documents de l'any 961. El nom d'Arraona servia per al castell, aixecat sobre un turó que segueix dient-se castell d'Arraona (encara que no servi cap mostra de casal militar), per a l'església de Sant Feliu (que trobem esmentada per primera vegada en 1039 i que ens ha deixat com a record la capella de Sant Nicolau) i per al terme comú a castell i paròquia, terme en què vivia la gent dispersa per masos, honrant, com a patró, Sant Feliu, i obeint el domini feudal dels senyors del Castell d'Araona..." [...] (p. 37) "La vila de Sabadell, que nasqué per raons mercantils en el terme pagès d'Arraona, va rebre l'impuls constant del comerç i de la indústria que aquest suggeria i va créixer a expenses de l'antiga població arraonesa dels masos. No va abolir, per això, el nom d'Arraona, que, aguantat per la força de la tradició, es mantingué i va servir per a designar una part del terme que, essent únic, es tenia com a dividit en dues regions, el terme de la vila de Sabadell i el del castell d'Arraona, divisió que el temps lentament esvaí." (p. 38) "L'any 218 a. de J.C. vingueren els romans a Catalunya per combatre els cartaginesos i a partir del 206 van instaurar aquí llur domini, domini que ens ha traspassat a nosaltres el nom que els íbers donaven a aquest terme, el nom d'Arraona." (p. 44)
"La capella romànica de Sant Nicolau. De la primitiva parròquia de Sant Feliu d'Arraona només en resta aquest fragment que resulta ésser l'edificació més antiga que posseeix Sabadell. [...] De l'antiga parroquial de Sant Feliu, situada a l'altra banda del riu Ripoll, construïda, segons sembla, en l'època visigoda i aprofitant restes d'anteriors construccions romanes, se'n tenen detalls ben confusos referents a la seva fesomia i característiques. El temps n'ha anat esborrant totes les traces i només n'ha quedat en peu la capella de Sant Nicolau, la qual ocupava el braç dret del creuer. La primera notícia registrada a l'arxiu de la catedral de Barcelona referent a aquella església, correspon al dia 20 d'agost de l'any 1039 i és un testament jurat davant de l'altar de Sant Pau apòstol, en què els testimonis feien constar la darrera voluntat de Sendred, expressada abans de morir al poble de Benevento d'Itàlia en dirigir-se a les Croades." (p. 105-106) "La vida sabadellenca es pot dir que fou pagesa fins al segle XIII, puix que tota la terra era ocupada per masos i alguns molins al llarg del riu Ripoll. En aquells temps la pagesia era carregada de drets feudals, com s'esmenta en els documents antics. Així, per exemple, els pagesos de la Castellania d'Arraona a més de pagar en fruits el cens o agrer, com se'n deia, tenien, encara, entre altres obligacions la de donar cada any una quartera de civada i una altra d'ordi, un feix de palla i un parell de formatges pel dret de pastura del bestiar. També venien obligats a fer el servei de "joves" dues vegades l'any. Aquesta mena de tribut consistia a treballar amb el jou dels bous a benefici del senyor, una vegada en temps de la sembra i una altra en la del batre." (p. 146)
"1007. 17 Octubre. [...] Y, en nombre de Airahona o Rahona, entenderemos todo el actual término de Sabadell, porque en las Escrituras antiguas, y en casi todas hasta el siglo XV, se denominaba así el término de Sabadell (aunque debió haver alguna diferencia del uno al otro, pero ignoramos qual fuese, por ser muy pocas las Escrituras en que se menciona; tal es la del Alou de Nunterdo). [...] El decirse Airahona por Rahona sería error del copiante. En varias Escrituras se lehe de varias maneras: Airaona, Irahona, Arahona, Arrahona, Arraono, Rahona, con h o sin ella, siendo todo una misma cosa como lo convence el contenido y Chronología de dichas Escrituras." (p. 50-51) "Castillo de Rahona.- Sin duda fue éste quien dió principio y nombre a la antigua parroquia de San Felio de Rahona situada en sus alrededores. Dicho Castillo estaba sobre un montezuelo entre la riera nombrada de Ripoll y un riachuelo dicho de Riutort al norte de esta villa. [...] Oy no puede nombrarse Caslanía, entre otros motivos, por el de no tener ni una casa en su recinto. Sólo en lo más alto de su eminencia vemos algunos escombros o ruhinas que nos manifiestan que en los siglos anteriores huvo allí algún edificio, cuyo resto eran algunas paredes que la inclemencia de los tiempos derribó pocos años atrás. Dícese que esto fue un Castillo, como lo anuncia el mismo nombre, pero quál fuese el verdadero primitivo posehedor, si fue assilo poderoso contra los Moros o si fue casa peculiar fortificada para la seguridad de su dueño en las guerras peculiares de los demás Barones, queda mucho lugar a la probabilidad para las congeturas." (p. 36-37) "Según las ruhinas de dicha Iglesia vieja, se puede declaradamente aseverar que fue una Basílica de tres Naves, cosa no vulgar entre los Godos, en cuyo tiempo parece se edificó. En ella havía los altares de San Nicolás, Santa María la Lloada y San Pablo y algunos más, según se desprende de las erecciones de los Beneficios dichos en 1319 y 1348, y del permiso para trasladar más. Se nombraba de San Felio de Rahona por ser éste Santo el Padrón Titular de la Parroquia (a cuyo honor, solamente en Cataluña, tiene consagradas centenares de Iglesias de que es Patrón). Llamábase de Rahona por ser éste el nombre del término, tomándolo de un Castillejo allí imediato, hasta que el moderno de Sabadell atrajo y borró el antiguo de Rahona. Estaba situada a la otra parte y al Este del río Ripoll, en la eminencia y despeñadero de su cauce. Hoy ha permanecido allí una Capilla bajo la advocación de San Nicolás, [...] " (p. 113)